CURS DE VITICULTURA DE LA VINYA CATALANA

INCLOU SORTIDES I PRÀCTIQUES AL CAMP

El vi és resultat de molts processos i factors, així com també de les decisions de diverses persones. Però també és el relat de la vida d’un cep, que troba la manera d’expressar-se i transmetre el seu dia a dia a través dels gotims de raïm que hi neixen i creixen durant cada campanya vinícola.

Però, com afecta al cep el tipus de viticultura que hi apliquem i, per tant, al vi que després consumim?

En aquest curs, volem que l’alumne segueixi l’evolució de dos ceps i es faci responsable de les tasques que reclama el desenvolupament del seu cicle anual: poda, desbrotada, desfullada –si cal- o eliminaciód’alguns raïms de la vinya si es considera necessari equilibrar la seva càrrega productiva. Fins i tot en podrà assumir la verema.

Cada cep tindrà una marca personalitzada amb el nom del seu mentor. Les varietats que es vulguin treballar es poden escollir en el moment de la inscripció al curs.

El curs comença el 4 de març i acaba amb la verema. Les sessions tindran lloc sempre els dissabtes al mati. Les dates definitives de les sortides de camp es fixaran segons avanci el cicle fenològic de la vinya.

TEMARI

1. Disseny i adaptació d’una vinya dins del seu ecosistema

Per dissenyar un vi, primer cal dissenyar una vinya. Per això, en aquesta sessió es donaran a conèixer conceptes i elements que afecten i poden condicionar el correcte desenvolupament del cicle vital d’un cep. Es tractarà sobre:

– Els efectes del macroclima, latitud, altitud, situació geogràfica, exposició solar,pendents, edafologia, fertilitat, tipus de sol i disponibilitat d’aigua
– Conceptes bàsics de la fisiologia d’un cep
– La poda d’hivern: tipus de poda i objectius de la poda. Ferides de poda
– Les varietats de vitisvinifera i la seva adaptació a cada terroir, o terrer i clima
– Les varietats de porta-empelts i la influència de les maneres d’empeltar
– Com afecta l’ecosistema a cada cep i a la qualitat del seu raïm?
– Ecosistemes de la vinya i les 4 estacions
– Biodiversitat en un monocultiu
2. Sortida de camp: La poda d’hivern i disseny d’una plantació de vinya
3. Viticultura raonada i ecologia de la vinya

Com afecta l’arquitectura d’un cep a la seva fertilitat i a la qualitat del raïm que hi creix:

– La formació dels primers anys d’un cep
– Conducció, poda d’hivern i poda en verd els primers anys d’un cep
– Conducció i poda en verd de ceps adults, emparrats i en vas
– Gestió de la canòpia. Tipus i mides d’emparrat
– Gestió del sòl. Cultiu del terra i/o intercepa
4. L’estat sanitari de la vinya. El cicle fenològic de la vinya a la primavera

La pressió de les malalties fúngiques i les plagues a la vinya marquen de forma important la viticultura, per això és important conèixer com mantenir sa cada cep:

– Com influeix la temperatura, la humitat relativa, el règim hídric i els salts tèrmics en la qualitat del raïm
– Tipus de malalties i plagues vitícoles
– Estratègies per una bona sanitat del cep: prevenció i lluita
– Què es el cultiu ecològic? I la viticultura biodinàmica? Com s’apliquen i com afecten aquestes filosofies o maneres de cultiu a la vida del cep? Tindrà repercussió directa en el vi?
– Prevenció i cura del estat fitosanitari dels ceps segons cada tipus de cultiu: convencional, viticultura integrada, ecològic, ecològic i sostenible, biodinàmic…
– El període post-verema: la importància de la vegetació del cep a la tardor i la caiguda de la fulla i l’agostament

5. Sortida de camp primaveral per a observar diversos moments de la vinya

– Els estats fenològics de la vinya
– La Floració. Conducció de la vegetació dels ceps i del sòl
– Com es pot fer prevenció de malalties
– Com s’apliquen els preparats biodinàmics
6. Estats fenològics d’estiu: La fructificació de la vinya, el creixement del fruit i el verol i la maduració

Com és d’important controlar la vinya i el seu cicle, en funció de varietats, climatologia…?

– La importància del control de la fructificació i del seu rendiment. Equilibri de la producció de fruit respecte la vegetació i vigor del cep.
– Cada varietat de vitisvinifera té un cicle fenològic de diferent durada. Aquest cicle varia lleugerament segons la climatologia
– Què podem fer en anys excessivament fèrtils per a evitar desequilibris en la collita? Com afectarà això als vins?
– Quins factors determinen que l’anyada sigui bona, regular o dolenta?

7. Sortida de camp d’estiu, on s’avaluaran algunes decisions que cal prendre coincidint amb aquestes dates a la vinya.

– Quin és el cicle de la vinya segons varietats
– El verol
– La maduració
– On es decideix la data de verema, al laboratori o a la vinya?

Aquesta activitat inclou un tast de raïms de diferents varietats.

8. La tardor i l’hivern vitícoles

El trencament del cicle vegetatiu, els períodes de descans de la vinya, i les energies de la terra i el sol.

– Per què adobem a la tardor o a l’inici d’hivern?
– Fertilitat, estructura del sòl i connexió de la terra amb el seu entorn
– El treball del sòl a la tardor i a l’hivern
– L’adob de tardor o d’hivern: tipus i objectius
– Les cobertes vegetals i el compostatge
– Les adventícies i el seu impacte al cultiu de la vinya

Tast de vins recent fermentats de diferents parcel•les i varietats. Com son els vins “en panyals”?
– Què els falta als vins que semblen no tenir ànima?
– Per què alguns vins ens connecten amb el territori i altres no?
La Professora:

blanca-ozcariz
Blanca Ozcáriz Raventos és biòloga per la Universitat de Barcelona, enòloga per la Universitat de la Borgonya i Doctora en Enologia per la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. També és viticultora i treballa vinyes familiars al Penedès.

Ozcáriz té una llarga experiència laboral encellers de prestigi de Xile, França i Catalunya, entre els quals destaquen Caves Naveran, Castell del Remei, Cérvoles Celler i Mas Tinell. Actualment és Vicepresidenta de la Societat Espanyola de Ciències Sensorials, coordinadora del comitè de tast de la Guia Vinum Nature i docent en diversos centres de formació d’Hosteleria i Sommelieria. A més, té formació especialitzada en agricultura ecològica, poda i biodinàmica.